Notícies

Notícies :: Associació Educativa Itaca :: Manifest 25 de novembre del 2021 - “LES VEUS DE TOTES”

Titular notícies

Manifest 25 de novembre del 2021 - “LES VEUS DE TOTES”

Dijous 25 Novembre 2021



MANIFEST DE L’ASSOCIACIÓ EDUCATIVA ITACA 

25 NOVEMBRE 2021
“LES VEUS DE TOTES”

 
Hem tornat a donar la volta al calendari, i de nou ens plantem al 25 de novembre d’un any més, i de nou tornem a parlar de la violència masclista perquè el comptador de feminicidis no s’ha aturat, ni tan sols ha disminuït. De violències masclistes es parla cada dia i es viu a cada hora.
 
Segueixen intentant fer-nos veure que la societat avança, en matèria d’igualtat, ens volen  intentar fer creure, que vivim en una societat més feminista (o menys masclista), més igualitària i menys discriminatòria, i segurament els missatges puguin convèncer a uns quants (en la seva majoria homes), però nosaltres les dones, sabem que són falsos missatges, manipulats. I ho sabem perquè sentim cada dia l’impacte de les múltiples violències masclistes i patriarcals, que ens travessen a totes, cap s’escapa de patir VIOLÈNCIA MASCLISTA.
 

Seguim vivint i patint en una societat construïda sobre el patriarcat, i per sort cada vegada en som més conscients, la consciència ens porta a l’acció i aquesta és el motor que ens mobilitza per voler canviar les coses, però compte, perquè és esgotador estar alerta constantment, 24 hores al dia, 365 dies a l’any, i estem cansades, molt cansades de la lluita continua, la pedagogia constant i que la lluita no sigui compartida; ni per tota la societat, ni per totes les administracions, ni per totes les institucions...

A Itaca majoritàriament hi formem part dones, nenes, joves, mares, famílies, treballadores i membres de l’equip humà, totes dones, i en aquesta ocasió hem volgut plasmar missatges  de crida i de reivindicació, de sensibilització i reflexió, per aquest motiu, volem compartir les veus de totes elles recollides en diferents espais de trobades no mixtes que vam organitzar per poder expressar entre totes que ens provoquen les violències, i en particular les violències masclistes, que volem i que reivindiquem:

 

Les mares de l’entitat criden:

“Violencia para mí es tratar a alguien como una marioneta, que puedas manipular”

“Te tiene en el suelo controlándote, bajándote la autoestima, insultándote”

“Tenemos que mostrar que todo está bien, que puedo con todo”

“Si uno/a vive la violencia desde pequeño/a, creerá que es algo normal en un futuro”

“Se ejerce violencia por la espalda, sin verlo de forma clara, la violencia se parece a unos tentáculos, a un fondo oscuro”

“La violencia machista no solo está en las parejas, también en otros ámbitos como tus propios padres”

“Manipula a mi hija criticándome de mala madre o mala persona”

“Normalizamos que nos toquen en el culo en el metro, que te piropeen por la calle, que un desconocido se desnude delante de ti”

“Te vas a sentir pequeña, porque yo soy el que te mando. Por donde yo quiero vas a venir, no por donde tú quieras. Te manejo, estilo marioneta”

“Manejadas por un lobo que nos come en un momento dado”





Les mares reclamen i exigeixen:

“Respeto es equilibrio. Tiene que haber una balanza en el que haya igualdad para todos/as”

“No quiero que mi hija tenga que calcular todo, que sea libre. Quiero que disfrute el momento en su debida etapa de vida”

“Debemos hablar de la sexualidad, para también enseñarles a los hombres el “no es no” o que descentralicen de sus relaciones la penetración”

“Sin guerra, sin violencia. Con tranquilidad y paz”

“El conocimiento es poder. Así que si tenemos los medios para informarnos, para dejar nuestras creencias erróneas, para hacer una introspección y así conseguir decir NO”

“Cambiando la educación se podría cambiar el presente. Educar en valores de respeto, compañerismo, etc. Da igual tu color de piel, creencias, etc., Si respetáramos más habría más paz y alegría”

“No conformarte con lo que hay, sino continuar buscando porque al final se encuentra la salida”

“Mi infancia fue en medio de violencia, mi padre era violento contra mi madre. Una siendo pequeña no quiere eso para su madre así que yo la abrazaba. Yo no quería esto para mi hijo y hoy soy yo quién lo abraza, sin violencia”

“No es normal educar a gritos y a golpes. No hay que transmitir esto a nuestros hijos. El autocontrol es importante”





Les joves de l’entitat criden:

“La sociedad nos mete presión a nosotras basándose en estereotipos. Nos hacemos daño y nos criticamos a nosotras mismas”

“Violencia es el cambio con diferentes personas: cuando cambiamos por estas, al final acabamos siendo un trofeo y sufriendo”

“La peor violencia es la que no se ve, la muy pequeñita. Es la más peligrosa y hay que empezar por aquí para terminar con la más heavy”

“El abandono es violencia. No te golpean, pero abandonarte cuando eres un bebé también es violencia”

“Desde pequeños, crecemos con la mentalidad de que los hombres trabajan y las mujeres se quedan en la casita limpiando y cuidando a los hijos”

“En Ecuador hay hombres que se quieren vestir como mujeres y pueden llegar a matarlos. Su familia también les puede llevar al Servicio Militar y entonces lo esconden”

“Un hombre que violenta a la mujer y quiere llevarse todo lo que es suyo, por miedo a él se pierde a sí misma"

“La violencia es algo difícil de definir y de ver. Un mar de dudas de saber si esto es realmente violencia o no”





Les joves de l'entitat reclamen i exigeixen:

“Cada uno hace lo que quiere y nadie gobierna sobre otras personas”

“En un mundo con violencia tenemos zapatos, pero ahora en este mundo mejor nos los desatamos y nos liberamos”

“En el que no hay cosas para los chicos ni para las chicas. Somos iguales"

“Romper con el techo de cristal“

“Esperanza significa que las noches dejen de dar miedo, sin que nadie nos tenga que acompañar a casa ni avisar de que ya hemos llegado.”

“Yo puedo expresar cómo quiero mi mundo y cómo crearlo”

“Dejar atrás todos los estereotipos para ir a un mundo mejor donde podamos ser libres”





Les treballadores de l’entitat criden:

“Tots aquests lligams de la societat que marquen com has de ser i què has de fer amb tota aquesta normativitat. A més a més, sortir d’això sola”

“Sembla que sigui lliure, però al final estàs vivint en un sistema patriarcal que no et deixa sortir de la gàbia”

“Atemptar contra l’autoestima d’algú”

“En quant tu tens un poder, respecte a una persona més vulnerable i l’exerceixes per fer-li mal. Ja sigui mental, psicològic, físic, etc.”

“Quan no estàs controlant la teva vida, en un forat sense sortida”





Les treballadores de l’entitat reclamen  i exigeixen:

“No vull sentir-me qüestionada ni donar explicacions per ser dona"

"Exigim reformes polítiques, legislatives i administratives, les dones migrants que pateixen violència viuen processos molt llargs per regular la seva situació administrativa"

"Les famílies emigren pensant que gaudiran de millors recursos. Vulguis o no, fins que no tenen una situació administració legal i estable no poden gaudir d'aquests recursos. Des de fora, comentaris com "Estas vienen aquí y no pagan". Realment, no estan gaudint tant com es pensa. Aquestes persones segueixen amb una llibertat molt limitada, tot i que des de fora es veu diferent"

"Una societat amb mirada interseccional, ja que els mitjans de comunicació destaquen l'ètnia de la persona. S'instal·la un odi de per si. Les persones comenten que aquestes persones no s'integren, sense fer una automirada. Les institucions no vetllen tampoc pels seus drets"

"La violència té moltes arrels i està molt encasellada a la societat... Hi ha moltes formes de violència... i gran part del canvi es pot trobar a l'educació i per això sol·licitem una educació formal i no formal amb mirada feminista i la no-violència"

"Les campanyes de l'estat que no fan més que dir que denunciem, sense tenir en compte que potser aquesta persona no està preparada per donar resposta. Com que no pots donar resposta, t'està deixant en una situació de desemparament i això és violència institucional. Et diuen que denunciïs a l'agressor, però no tenen recursos per portar-te en un pis de protecció mentre els teus fills/es estan condicionats"


 

El 100% de les dones patim i patiran violències masclistes, creiem fermament que el primer pas per trencar amb una societat que educa en dinàmiques patriarcals és l’educació, i estem fracassant generació rere generació en aquesta educació que no incorpora aquesta mirada. En paral·lel i en cadena, la responsabilitat i el compromís de trencar amb totes les dinàmiques masclistes, patriarcals, discriminatòries i opressores ha de ser de tots i de totes, ha de ser un compromís polític i social perquè el problema és estructural. 

Des d’Ítaca continuem treballant i reivindicant-nos contra la violència masclista.
Utilitzem l’educació com una eina per transformar el nostre entorn i les nostres ments.


 
Volem donar les gràcies a totes aquelles dones que de forma desinteressada han participat en la creació d’aquest manifest.
Dones valentes, que amb coratge lluiten i treballen cada dia amb força i valentia.



Tríptic l'Origen del 25 de novembre




 

Més, sobre...: 25N
Últimes Notícies